Premi de Llibret en "Lo Rat Penat"

Quint Accésit de Premi Secció Maximilià Thous

EXPLICACIÓ DE LA FALLA: EL CIRC DE LA VIDA
Poeta: Daniel Esteve i Giner

Tenim a este pallasso en lo més alt
per vore de encetar nostra contalla
i a poc que t'examines el resalt
sabràs lo que relata nostra falla.

Per més temps que passe
com diu el ninot,
el circ de la vida
nos porta de tot.

Aixina este pallasso representa
a tots els que a sovint fan el bufó
i van a pressumir de cornamenta
contant els seus secrets en un plató.

Per més temps que passe
no es pot evitar
que algú per fer riure
nos fassa plorar.

També vorem que el circ de nostra vida
a més de dur sonriures a raudals,
nos du unes atraccions de tall suïcida
que fan una quadrilla d'animals.

Per més tems que passe
n'hi han numerets,
que fan alguns homes
com simples chiquets.

No pot faltar ací l'obrer somés
a fer d'equilibriste per collins,
que el pobre ha de arribar a fi de mes
fent jocs de malabars i volantins.

Per més temps que passe
se sap a l'instant:
¡La corda que és fluixa
s'acaba trencant!

Tenim al que se creu un domador
que sol portar la dona a colp de tralla
i acaba el numeret de desamor
contat un atre mort en la pantalla.

Per més temps que passe
tots estos mamuts,
deurien penjar-se
dels seus atributs.

També en el nostre circ no faltarà
el numero que ens du l'ilusioniste,
que és eixe que te fica be la ma
i oficia com ningú de carteriste.

Per més temps que passe
no és una iliusió,
que hui estos pollastres
els veus a montó.

La música tampoc nos faltarà
que arriba baix el ritme de bachata,
a mans de l'inmigrant americà
que ens fica a tots els mascles per corbata.

Per més temps que passe
vindrà l'inmigrant
i a colp de caderes
tindrà a tots ballant.

(Aixina que per tant de numeret
el circ de nostra vida està al complet.)
 

 NOSTRE CIRC ARA PROPOSA
LA DIETA MIRACULOSA

En el circ dels curanders
hi ha doctors un tant farsaris,
que oferixen ben lleugers
tractaments en certs poders
de remeis extraordinaris.

En beurage o en pastilla
a l'efecte es du l'engany,
tant la rica com sencilla
totes passen per taquilla
preocupades pel tamany.

Com també tenim hui en dia
mege poc escrupulós,
que tirant de cirugia
li proposa a tota tia
fer reformes en el cos.
Estos meges mig de chança
aqui paga lo que es cobra
l'oferixen l'esperança,
unes voltes per mancança
i atres voltes per que sobra.

Allí voràs acudir
la de perfil esperpèntic
a les mans d'este faquir,
que aplicant un elixir
li reforma el rostre autèntic.

I en un poc de silicona
inyectada en les aixelles,
pot recobrar eixa dona
sa figura ben redona
a l'unflar-li les mamelles.

Fins i tot vindrà la dona
que de greix ne té sobrança,
per a vore com funciona
l'artilugi que succiona
per guanyar-li a la balança.

I entre mig de tant bruixot
reformant les antigalles,
és possible de rebot
fer real algun ninot
dels que fiquem en les falles.

(Com eixemple ací interessa
nomenar certa duquesa...)

COM VOREM ELS PENSIONISTES
SÓN MOLT BONS EQUILIBRISTES

En la casa de tot pensioniste
no hi ha qui es despiste
cobrant la pensió.
I al gastar-la cal fer equilibri
puix són de lludibri
per tant de mamó.

Per que d'ells el polític s'oblida
i als yayos d'eixida
vorà com ninots,
que no més s'els aten i s'apanya
quan ve la campanya,
per traure els seus vots.

Ací el tens agafant son gallato,
postura de pato,
per dalt de la mar.
Per que igual que navega el surfiste
a tot pensioniste
li toca surar.

Puix ell sura per dalt de problemes
i d'atres dilemes
que porta el progrés.
Per que ya liquidà sa hipoteca
i així no es desseca
pagant interés.

Ara busca mirar el paisage
anant de viage
buscant el calor.
I donar-se unes quantes fartades
si pot ser debades,
¡Moltíssim millor!

En el sexe l'edat no compensa
i el yayo se pensa
que no du trastoc.
I si alguna de sobte li crida;
ni truca ni envida,
ni li entra en el joc.

Com hem vist en un vers de calibre
no hi ha qui equilibre
el pas de l'edat.
Quan deuria de ser al contrari
prenint a diari
el pes compensat.

DOS POLÍTICS I ELECCIONS:
NO HI HAURAN MILLORS BUFONS

Esta escena de bromistes
és la graciosa funció,
d'una parella d'artistes
ajuntats per l'ocasió.
(Ademés a redolons
i disfrassats de bufons.)

Als graciosos comediants
ya els habreu reconegut,
puix són actors i firmants
de la comèdia Estatut.
(On els verem per segons
brindant i fent els bufons.)

I entre fotos i rellamps
l'Estatut del valencià,
és igual vingues dels "Camps"
o que arribes des del "Pla".
(Ya me sé per deduccions
per que els fiquen de bufons.)

Per la pressa que han tingut
escribint-lo a tota tralla,
en conte d'un estatut
sembla ser llibret de falla.
(I ademés dels de guardons
per ser obra de bufons.)

I una volta ya aprobat
per la tropa del congrés,
ací el poble ha comprobat
que lo escrit no val de res.
(I anem tots a tombollons
riguent-se dels dos bufons.)

Per que que mira si és distret
que de riure m'engarrota,
quan de l'aigua que promet
no n'hem vist vindre ni gota.
(I estan secs els cavallóns
mentres parlen els bufons.)

I d'aixó del valencià
comentar no val la pena,
puix riguent-se està el serrà,
el d'Utiel o el de Requena.
(Puix allí són poblacions
que no entenen de bufons.)

Per lo tant este sainet
que es nomena l'Estatut,
aspirava a ser un dret
i de riure s'ha torçut.
(Ya són moltes ilusions
per a dos simples bufons.)

UN DOMADOR ESCALDAT
EN UN MOS I EL CUL PELAT

Davant d'una fera
tot home té morro,
i es fica calforro
no més en l'olor.
I entrant en faena
de tocs i menejos
ya li entren marejos
i un gran tremolor.

Tancat en la bèstia
sols pensa en domar-la,
per tant quan li parla
li dona forts crits.
I aquella indomable
té ganes de festa,
puix vem que contesta
donant-li bufits.

L'història es complica
eixint de conveni,
puix ella té un geni
un poc irritant.
Pot ser si es descuida
que en mig la baralla,
li lleve la tralla
i acabe manant.

Lo mal d'este conte
és que ella s'enfade
i a l'home li agrade
ser ell l'animal
i en un colp de tralla
allí a quatre pates,
li done tals mates
que el deixe fatal.

Puix hui no hi ha mascle
que tinga femella
tancada en la rella
volent-la domar.
Per que ara en el sexe
la bèstia és qui mana
i a l'home trepana
de tant de folgar.

(Per això du, que curiós
el cul a l'aire d'un mos.)